Perdonar no vol dir que donem el vist i plau allò que ens han fet, ni que ho passem per alt; ni vol dir que tenim paciència tot i que ell o ella té la culpa. Perdonar significa que ens alliberem del passat que ens lliga, que deixem anar queixes, retrets i que escollim la calma dels moments presents.
Estaries disposat/dispossada a perdonar a tal persona per tal d’aconseguir una vida més feliç? Cal tenir en consideració que perdonar a altres és només per un mateix, no és per a ningú més. És fàcil pensar: “m’és impossible perdonar a tal persona”. Si és així, no et culpis, no pensis: “Sóc un desastre perquè no puc perdona’l, o així no podré ser feliç…”. Cal comprendre que t’han ferit i abans fa falta acceptar-ho; acceptar-se a si mateix.
Primer acceptem que ens han ferit i després ens autoperdonem per no poder perdonar a tal persona. Així aconseguim autoacceptar-nos i podem sentir que ens possibilitarà perdonar. També cal buscar en les pròpies creences (les idees que tenim ben assumides en el nostre interior), que poden frenar la capacitat de perdonar; i per citar unes quantes:
- Si el/la perdono jo sortiria perdent
- És més fàcil ser la víctima que acceptar la pròpia responsabilitat
- El dolor no desapareixerà si no hi ha venjança
- Té que pagar pel que ha fet
- Tota la culpa és d’ell/a, del que ha passat jo no tinc cap responsabilitat
8 passos per aconseguir perdonar
- Fer una llista de les persones que “no puc perdonar”
- Escriure el nom de totes les persones, vives o mortes, que no pots perdonar. Un cop feta la llista, escull la persona amb qui posaràs en pràctica aquests 8 passos.
- Expressa els teus sentiments
- Escriu els teus sentiments cap a la persona a perdonar, no les situacions. Per posar alguns exemples: “desgraciat, imbècil, mal parit, …”; El que sigui.
- Busca els motius d’aquells actes
- Escriu que va fer aquella persona que no pots perdonar
- Imagina i escriu els motius que van portar a aquella persona a actuar de tal manera
- Els motius que fan actuar a les persones d’una forma molt general, els podríem dividir en dos grups:
- Volen sentir plaer
- Evitar sentir dolor
- Pensa quin “plaer” desitjava sentir aquella persona o bé, quin dolor volia evitar. Imagina les causes i escriu-les.
- Un cop escrit els motius, no jutjar-los com “erronis”, sino que cal intentar comprendre la immadureça, la falta de sentit comú, de coherència, de debilitat… de dita persona.
- No pensar en els actes en si i si són correctes o no. És necessari centrar-se en els motius que van portar a l’altre persona a actuar.
- Escriu allò que pots agraïr-li
- Escriu tot allò que pots agraïr-li, encara que sembli insignificant. Escriu tot el que poguis, el màxim possible.
- Fer servir la força de les paraules
- A continuació repetir al menys durant més de 10 minuts (aquest és un pas fonamental) la següent expressió: ” Per la meva pròpia felicitat, calma i llibertat perdono a…”. No fa falta sentir-ho en el cor, però fer l’esforç de dir-ho.
- Escriu allò del que et voldries disculpar
- Escriu quantes més coses millor.
- Escriu allò que hagis aprés
- Escriu allò que hagis aprés gràcies a la relació amb aquesta persona.
- Fer una declaració solemne
- Digues “Perdono, perdono, perdono a …”
No passa res si després de fer els 8 passos encara persisteix el sentiment de “no puc perdonar”. En aquest cas, cal repetir el punt 5, durant més de cinc minuts uns quants dies i tindria que experimentar un canvi.
Anem una mica més enllà; si durant el procés de realització d’aquests 8 passos han sentit agraïment cap a tal persona, que et semblaria donar-li les gràcies? I si has pensat: voldria disculpar-me, que et semblaria passar a l’acció, abans que aquestes sensacions desapereixin? L’objectiu és transmitir-ho, encara que no sapiguem si l’altre persona ho acceptarà o no. Si un és capaç de transmitir-ho, ja és suficient.
En tot cas, cal valorar-se pel fet d’haver actuat i sentir-se satisfet per haver escollit perdonar. Al perdonar, es deixa de ser víctima i un torna a ser responsable de la seva pròpia vida. Cal tenir present que: “Els problemes que sorgeixen en la vida, passen per fer-nos donar conta d’alguna cosa important i, mitjançant la seva solució, un s’en dona compte d’aquestes coses importants”.
Sidarta Gautama va dir: “Aferrar-se a la ira, l’odi i el ressentiment és com agafar ferros ardent amb la intenció de llançar-lo a algú, qui es crema la mà és un mateix”.
Si voleu una lectura recomanada, llegiu la contra de La Vanguardia (14/10/2015): “Les persones que tenen ressentiment moren abans“.