El pol·len és elaborat per les abelles en el seu rusc després de recollir aquest pols que produeixen els òrgans masculins de les plantes. La funció del pol·len és generar nous fruits i llavors, procés importantíssim del que ens beneficiem tots. Cada gra de pol·len està constituit per mils de corpuscles microscòpics que contenen aminoàcids, lípids, hidrats de carboni, vitamines i sals minerals. Aquesta composició del pol·len és complexa i varia segons el seu orígen. D’una manera general podríem dir:

  • 25-25% de proteïnes
  • 34-45% d’hidrats de carboni
  • 5% de lípids
  • 3-6% de sals minerals
  • 3-4% d’aigua (humitat)
  • un percentatge important de vitamines, enzims, antioxidants, oligoelements, etc.

Pol·len-pols

Cal destacar que la majoria de les proteïnes estan en forma d’aminoàcids lliures, que són els elements esencials per la vida i són assimilats com a tals per l’organisme.

Per anàlisis de laboratori s’han identificat més de 50 sustàncies actives amb un ampli ventall d’acció en moltes afeccions i disfuncions del cos humà. El pol·len és un dels complements nutritius més importants que ofereix la natura, és un tònic energètic i revitalitzant excepcional.

El pol·len es pot trobar de diferents maneres:

  • Recollint directament de les plantes sacsejant les flors i fent que caigui en un recipient
  • en establiments especialitzats, ja que és el mateix pol·len recollit per les abelles
  • pol·len fresc, en establiments més especialitzats

Es presenta en forma d’un granulat, de color variable que va del grogenc al taronja i marró, inclòs també grans negres i el seu gust també és variable segons el seu orígen. La conservació del pol·len és molt important perquè mantingui totes les seves propietats; cal evitar sempre la humitat. El pol·len recent recollit és el millor i es calcula que al cap d’un any disminueix moltíssim el percentatge de components nutritius. Cal fixar-se en la data de caducitat i veure si hi ha, a més, la data de recol·lecció.

La seva extensa i variada composició de principis nutritius fa que les seves indicacions terapèutiques siguin moltes, però per citar-ne unes quantes:

  • Gran revitalitzador de l’organisme (creixement, persones convalescents, en la vellesa, etc.)
  • En situacions d’insuficiència vitamínica i de sals minerals
  • Important regulador hepàtic, degut entre altres, al seu contingut en metionina
  • Gran regulador de les funcions intestinals, tant situacions d’restrenyiment com de diarrea
  • Per a persones amb anèmia, ja que augmenta la tasa d’hemoglobina i el nombre d’hematies de la sang
  • Per millorar el rendiment intel·lectual, la capacitat de concentració i la memòria
  • Pot contribuir a superar l’apatia sexual
  • Ajuda a augmentar les defenses, per tant, a prevenir infeccions

És un tònic energètic i revitalitzant excepcional; el fet d’incoporar-lo a la nostra dieta de forma continuada millora molt l’estat físic en general.

COM PRENDRE POL·LEN

Depenent de l’estat en que la persona es troba, en general de 2 a 3 cullarades de postres ben plenes al dia seria una bona dosi; es poden prendre tranquil·lament fins a 4 cullarades en situacions determinades. Una persona pot prendre pol·len tota la vida, sense cap tipus de por ja que és un aliment extraordinari que podem incorporar a la nostra alimentació. 

El meu consell és que si qualsevol persona es troba – diguem’ho així – bé, es poden fer unes pauses en aquestes preses: per exemple, descansar dos dies a la setmana o només prendre els dies alterns. Sempre és millor prendre’l durant el matí, en dejú o no; es pot barrejar amb suc de fruita, llet o aigua i no importa si és abans, durant o després de menjar. I si no hi pensem durant el matí, el prenem al migdia o a mitja tarda, però s’ha de tenir present que es molt millor durant el matí.